El pintor del Guernica va ser Pablo Picasso. El govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso que pintés aquest quadre per decorar el Pavelló Espanyol durant l’Exposició Universal de 1937 a París. Picasso va realitzar un quadre cubista, en el qual explicava la seva visió sobre el bombardeig.
Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats a causa de la violència i el caos generat per les bombes. La primera notícia que va rebre Picasso del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, va interioritzar l’horror que això va suposar i llavors el va reflectir amb tons blancs i negres.
La tècnica que ha utilitzat és oli sobre tela. La tela és de lli i jute imprimada i preparada amb cola. Les primeres línies que va fer va ser amb carbó. A causa de les mides del quadre, cada cop que s’havia de traslladar, l’havien de desmuntar i havien d’enrotllar la tela. L’estat de conservació és greu, degut a uns 30 trasllats, però encara segueix estable. S’ha restaurat diverses vegades, la més important es va dur a terme a Moma el 1957, amb el plau de Picasso. El tractament va consistir en posar una capa de resina i cera d’abella que van aplicar a sobre del revers del quadre. Als següents anys només es va fer un tractament de neteja.
El quadre va esdevenir una icona de la lluita per la pau i un reflex de la situació política internacional. Va ser exposat a diverses galeries amb l’objectiu de recaptar diners per la causa republicana.
Les interpretacions del Guernica varien extensament i es contradiuen. Això s’entén, per exemple, als dos elements dominants del mural -el toro i el cavall-. La historiadora d’art Patricia Failing opina que “el toro i el cavall són caràcters importants en la cultura espanyola. Picasso mateix va utilitzar aquests caràcters moltes vegades amb molts diversos papers dins de la seva obra.
L’escena global té lloc dins d’una habitació, on, en un extrem obert a l’esquerra, un bou està parat sobre una dona que s’afligeix sobre un nen mort als seus braços. El centre del quadre és ocupat per un cavall que cau en agonia mentre que acabava de ser travessat per una llança o una javalina. La forma d’un crani del ser humà forma el nas i les dents superiors del cavall. El cavall està format per dos imatges ocultes: un crani humà que es sobreposa sobre el cos del cavall; un bou que ataca al cavall des de sota. El cap del toro és format principalment per la cama davantera sencera del cavall que té el genoll a terra. Sota el cavall hi ha un soldat mort, que sembla desmembrat. La seva mà (en un braç separat) encara agafa una espasa trencada de la qual creix una flor. Una bombeta crema sobre l’ull del cavall. A dalt a la dreta del cavall, una figura femenina espantada, que sembla testificar les escenes que està veient, apareix volant des d’una finestra. El seu braç, també surant endins, duu una flama. Una altra dona terroritzada corre cap al centre sota la figura femenina flotant. Ella mira cap a dalt mirant la bombeta. Un ocell, probablement un ànec, està parat en un prestatge darrere del toro. Al fons a la dreta, una figura amb els braços aixecats en terror és atrapada pel foc. Una porta oberta defineix l’extrem dret del mural.
ivetnavas 